1. La ciència, la tecnologia i la idea de progrés


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "1. La ciència, la tecnologia i la idea de progrés"

Transcripción

1 Unitat 1 Què és la ciència? 1. La ciència, la tecnologia i la idea de progrés 2. Del mite a l explicació científica i filosòfica 3. Formació i classificació dels sabers científics 4. Ciència i filosofia 5. Elements d epistemologia: Popper i Kuhn 1. La ciència, la tecnologia i la idea de progrés La idea de progrés (sempre més o menys present en la cultura occidental) es desenvolupa especialment des de la Il lustració, al segle XVIII. El progrés implica una millora global de les condicions de vida de la humanitat. La idea de progrés ha estat central en l anomenada època de les revolucions, que seria el període iniciat amb les revolucions americana (1776) i francesa (1789), que continuaria amb les onades revolucionàries del segle XIX (1830, 1848, ) i amb la revolució russa (1917), xinesa (1949), cubana (1959). Es diu que l enderrocament del mur de Berlín (1989) representaria el final d aquests projectes revolucionaris. Les diverses revolucions des del segle XVIII expressen la confiança en la possibilitat de crear una societat radicalment nova i millor. Es parla de progrés en diversos sentits: o Progrés científic o del coneixement: millora de les explicacions del món que produeix la humanitat. Els qui afirmen l existència del progrés entenen que l ésser humà produeix cada vegada explicacions millors de tots els fenòmens de la natura i la societat. o Progrés tècnic o tecnològic: producció d instruments cada cop més sofisticats i eficaços per dominar la natura i millorar les condicions de vida de la humanitat. o Progrés social: millora de l organització de les societats humanes, amb augment del benestar i la justícia. o Progrés econòmic: augment de la riquesa de la societat. o Progrés moral: millora dels costums i pautes de comportament de l ésser humà. Creença que la sensibilitat moral de l ésser humà millora al llarg de la història. o Progrés artístic: perfeccionament gradual de l expressió artística, que comportaria una millora espiritual per a la humanitat. Des dels inicis de la segona meitat del segle XX han sorgit dubtes sobre la idea de progrés. Alguns d aquests dubtes provindrien dels corrents següents: o Ecologisme: en denunciar el deteriorament de la natura, la pèrdua de la diversitat biològica, l aparició d armes de destrucció massiva, etc., ha fet sorgir la sospita que el progrés pot ser un engany, perquè no representa una millora real per a la humanitat. o Postmodernitat: conjunt de moviments culturals i artístics apareguts al darrer terç del segle XX que creuen que la confiança en el progrés ha estat superada, perquè el projecte modern ha fracassat a assolir l emancipació de la humanitat.

2 2. Del mite a l explicació científica i filosòfica Es pot parlar de l origen de la ciència en dos sentits i, per tant, situar-lo en dos moments molt diferents: o Cap al segle VI ac al món grec, quan l explicació mítica va deixant pas a l explicació científica i filosòfica. o Al segle XVI, amb l anomenada revolució científica, quan la ciència se separa de la filosofia i fixa el seu propi mètode i àmbit d estudi. Utilitzant el primer sentit, cal dir que ciència i filosofia neixen com a alternativa racional al saber mític. Del mite al logos A partir del segle VI ac l explicació racional va substituint la mítica: o Es comença a concebre el món com a ordenat i previsible. o Es concep l existència d unes lleis que regeixen la realitat. o Neix la idea de Cosmos: l univers ordenat i harmoniós. o Les explicacions sobre els fenòmens (allò que apareix als sentits; allò que es pot observar) de la naturalesa no es remeten a ésser sobrenaturals. o Comença a aparèixer l actitud crítica, de forma que un pensador analitza i accepta o rebutja allò que han dit els pensadors anteriors.

3 3. Formació i classificació dels sabers científics Durant l Antiguitat, els límits entre filosofia i ciència no estaven definits. Durant l Edat Mitjana, no estan definits els límits entre filosofia/teologia/ciència. A partir del Renaixement, primer les ciències naturals i després les socials defineixen el seu mètode (el mètode científic) i se separen de la filosofia. Des Renaixement, la ciència apareix com un saber precís i metòdic que descriu, explica i prediu: ofereix descripcions dels fenòmens, els explica formulant lleis (si és possible, expressables matemàticament) i prediu amb certa exactitud el seu comportament. *Ciències empíriques: Les ciències que estan formades per enunciats que parlen sobre els fenòmens del món, és a dir, s ocupen dels fets de l experiència. *Ciències formals: Les ciències que estan formades per enunciats que no s ocupen de fets de l experiència, és a dir, no proporcionen informació sobre els fenòmens del món. Són construccions ideals de la ment i la seva veritat s estableix per coherència lògica.

4 4. Ciència i filosofia CIÈNCIA FILOSOFIA Són sabers racionals, argumentatius i crítics. Es refereix únicament als fenòmens. No es refereix directament als fenòmens. Després d una controvèrsia, s arriba a un consens, tot i que les seves explicacions no No es produeix mai consens, tot i que pot haver-hi uns plantejaments dominants. són definitives. Els seus enunciats són falsables. Els seus enunciats no són falsables. Existeix un mètode de validació dels seus enunciats. El mètode de les ciències de la naturalesa és el mètode hipotètico-deductiu. No existeix un mètode universal de validació dels seus enunciats. Té capacitat predictiva. No té capacitat predictiva. Cada ciència es refereix a un àmbit concret de Vol integrar la totalitat de l experiència. l experiència, des d un punt de vista determinat. Només diu com són les coses, no com han de ser Reflexiona sobre com han de ser les accions i societats humanes i com cal viure en general. No es pregunta per la finalitat o el sentit. Reflexiona sobre la finalitat i el sentit de la vida humana i de tota la realitat.

5 5. Elements d epistemologia: Popper i Kuhn La lògica és l estudi de les formes vàlides de raonament. L epistemologia és la part de la filosofia que s ocupa del coneixement i de les seves limitacions. Més específicament, estudia el coneixement científic. Elements de lògica El raonament Raonar o argumentar consisteix a obtenir unes noves informacions a partir d altres informacions que ja es posseeixen. Per tant, el raonament, argument o inferència és el procés pel qual s obté una informació nova a partir d una altra que ja es posseeix. Els raonaments estan formats per cadenes de proposicions: o Les premisses són les proposicions d un raonament de les quals es parteix, és a dir, la informació ja coneguda. o La conclusió és la proposició a la qual s arriba partint de les premisses. Una proposició o enunciat és l acte pel qual s afirma o nega una cosa d una altra. Una proposició té valor de veritat. Tenir valor de veritat vol dir que té sentit preguntar-se si és veritable o fals. No s ha de confondre raonar amb asseverar o afirmar. Quan fem una asseveració, simplement afirmem una proposició. Per tant: o Una proposició pot ser veritable o falsa. o Un raonament és correcte (o vàlid) o incorrecte. Raonaments inductius i raonaments deductius Tradicionalment s ha parlat de dos classes de raonaments o inferències: o Raonaments deductius o deduccions o Raonaments inductius o induccions Raonaments deductius Es defineix tradicionalment el raonament deductiu o deducció com aquell raonament que parteix de premisses més universals per arribar a conclusions més particulars En el raonament deductiu les premisses donen suport total a la conclusió, de manera que si les premisses són certes és completament segur que la conclusió també és certa. Els raonaments deductius no es poden millorar. Els raonaments deductius són completament segurs perquè, en realitat, la informació que apareix a la conclusió ja figura a les premisses. Raonaments inductius Es defineix tradicionalment el raonament inductiu o inducció com aquell raonament que parteix de premisses més particulars per arribar a conclusions més universals. En el raonament inductiu les premisses no donen suport total a la conclusió. Hi ha alguna possibilitat que, malgrat que les premisses siguin certes i el raonament correcte, la conclusió sigui falsa. Els raonaments inductius es poden millorar si s obtenen noves informacions. La major part dels raonaments inductius no són completament segurs, però són augmentatius, en el sentit que la conclusió conté una informació que no era ja en les premisses.

6 Elements d epistemologia Un dels temes dels que s ocupa l epistemologia és el problema de la demarcació: es tracta de trobar un criteri que permeti establir quan un enunciat és científic i quan no ho és. Observem que: o Els enunciats científics han de poder-se contrastar amb l experiència. o Els enunciats propis de les lleis científiques són universals, és a dir, es refereixen al comportament d un número infinit de fenòmens (tots els que han succeït i els que poden succeir en el futur). El verificacionisme afirma que una afirmació és científica quan es pot verificar, és a dir, quan es pot establir que és veritat. o El problema és: com es pot verificar un enunciat que es refereix a un número infinit de fenòmens? Ja sabem que la inducció no ens permet establir amb seguretat la veritat d una afirmació universal. Si ens quedem amb el criteri verificacionista, resulta que cap enunciat és científic i que no podem diferenciar el que és ciència del que no ho és. Karl Popper Karl Popper ( ) ha estat un dels pensadors que ha tingut més influència en l àmbit de l epistemologia. Va proposar una concepció de la ciència contraria al verificacionisme: el falsacionisme. El falsacionisme afirma que un enunciat científic és aquell que podria ser falsat (és a dir, es podria rebutjar com a fals) si trobéssim un cas concret en què no es compleix el que prediu. Els científics, per tant, el que fan és formular hipòtesis i sotmetre-les a prova. Si no es troben fets que demostrin que és falsa, la hipòtesis és considerada, provisionalment, una llei científica. Segons Popper, doncs, no es pot considerar definitiva cap llei científica. Tanmateix, la ciència avança trobant cada cop millors explicacions de la realitat, que donen compte d un nombre més gran de fenòmens. La ciència, per tant, va aprenent dels seus errors, i això garanteix el seu progrés continuat.

7 Thomas Kuhn Thomas Kuhn ( ) ha estat un altre pensador que, com Popper, ha tingut una gran influència en la concepció que actualment es té de la ciència. A Kuhn la concepció de Popper no li sembla satisfactòria, perquè pensa que Popper presenta la ciència només en termes de regles per tal d acceptar o rebutjar un enunciat científic, sense tenir en compte que la ciència és una activitat desenvolupada per un col lectiu concret (els científics) que viu en un moment determinat. Segons Kuhn, la ciència no es desenvolupa mitjançant un mer procés en què unes lleis i teories científiques van essent substituïdes per unes altres de millors, sinó que en l evolució de la ciència es produeixen revolucions que fan que un, dominant durant una època, sigui substituït per un altre. o Paradigma: model del que és el coneixement i la realitat en el qual s emmarca la investigació científica durant un període determinat. El implica les preguntes que es fa la ciència, les teories, la terminologia, els mètodes, els pressupòsits, l instrumental, etc. o Revolució científica: episodi en què un es substitueix per un altre nou i incompatible. Segons Kuhn, podríem descriure l evolució de la ciència segons els passos següents: Establiment d'un En un moment determinat una activitat investigadora sobre un tipus de fenòmens se separa de la filosofia i comença a tenir una formulació paradigmàtica. Període de "ciència normal" La investigació va resolent els diversos problemes que es plantegen, dins del Crisi Sorgeixen moltes anomalies, que no es poden resoldre dins del mateix, de forma que una part de la comunitat científica comença a formular teories especulatives que intenten solucionar els problemes platejats. Revolució científica Apareix una teoria suficientment general que pot resoldre les anomalies i es pot considerar com un alternatiu. Establiment d'un nou

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

18/9/2017. Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs Les branques de la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs 2017-2018 1 METAFÍSICA o ONTOLOGIA planteja qüestions sobre la realitat i l existència de les coses (ens o entitats). Intenta donar resposta a

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres Guia docent 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres 1 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 009 SÈRIE 4 QÜESTIONS 1. Considereu el sistema d inequacions següent: x 0, y 0 x+ 5y 10 3x+ 4y 1 a) Dibuixeu la regió de solucions

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM, Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser

Más detalles

L'al legoria de la cova de Plató

L'al legoria de la cova de Plató L'al legoria de la cova de Plató L'al legoria de la cova L'al legoria de la cova o mite de la cova és un text escrit per Plató que pertany a República. En aquest text Plató estableix una comparació entre

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

La filosofia de la ciència

La filosofia de la ciència La filosofia de la ciència 1. El coneixement científic 1.1. L origen de la ciència 1.2. Característiques de la ciència La ciència va formar part de la filosofia fins a la Revolució científica, que comença

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

PAC 4 Primavera Lògica de Enunciats - Taules de veritat: _vpc_. Raonament. Taula de veritat. Conclusió. Estat de l'exercici

PAC 4 Primavera Lògica de Enunciats - Taules de veritat: _vpc_. Raonament. Taula de veritat. Conclusió. Estat de l'exercici lura - Assistent de Lógica Universal i Recurs d'autoevaluació http://cimanet.uoc.edu/logica/v2/pec/pec_bolsa.php de 2 24/08/2015 11:46 Castellano Català English Inici [Lògica de Enunciats: Formalització

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. Experiència a Fogars de la Selva - Redacció del Pla Local de Joventut - Aproximació a les percepcions i opinions

Más detalles

TEMA 4 : Matrius i Determinants

TEMA 4 : Matrius i Determinants TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

LA DISTINCIÓ ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA

LA DISTINCIÓ ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA LA DISTINCIÓ ENTRE FILOSOFIA I CIÈNCIA Bertrand Russell (1872-1970): La manera més directa de definir què és la filosofia és dir que: Filosofia és allò que encara no és ciència. Introducció a la filosofia

Más detalles

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és

La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

FILOSOFIA BATXILLERAT

FILOSOFIA BATXILLERAT FILOSOFIA BATXILLERAT 2009 2010 batxillerat 1r curs Filosofia i ciutadania Índex de continguts BLOC 1. El saber filosòfic 1. Aproximació a la filosofia 2. Les preguntes fonamentals de la filosofia BLOC

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

UNITAT UNIFICAR ESTILS

UNITAT UNIFICAR ESTILS UNITAT UNIFICAR ESTILS 2 Columnes Una altra de les opcions de format que ens ofereix Ms Word és poder canviar el nombre de columnes de tot el document o d una secció. Per defecte, quan creem un document

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

El treball per projectes

El treball per projectes El treball per projectes Edumèdia dia Montserrat Vert Dolors Font Eulàlia lia Dòria Febrer 2008 Passos a seguir per fer un Projecte Els alumnes han d acordar d i decidir què estudien i per què. Explicitar

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques.

Más detalles

Tema 1. Principis bàsics d economia

Tema 1. Principis bàsics d economia Tema 1. Principis bàsics d economia Conceptes introductoris: - Mercat: situació en la que es determina el preu d un bé o servei i la quantitat que s ha de produir - Agents que determinen el preu i la quantitat:

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013 Examen parcial de Física - COENT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans

Más detalles

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....

Más detalles

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut. Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil

Más detalles

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,

Más detalles

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU 2017 - VORAMAR PRIMERA SETMANA COMENÇA L AVENTURA Ara és el moment de tornar a l'illa d'ítaca on l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Ulisses abans d'endinsar-se

Más detalles

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN ELEMENTS DELS DIRECTA Eix: Suport fix de forma cilíndrica que serveix perquè un altre element (roda o politja) giri al seu voltant. Arbre: barra, normalment cilíndrica, que gira i transmet un moviment

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. TractemInosbé.GuiaperalsalumnesdePrimària La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. Al escolaaprenemllengua,matemàtiques,i altrescosesimportants,peròsobretothem d aprendreaviureiatreballarjunts.

Más detalles

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida? L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació

Más detalles

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs

Más detalles

DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA

DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA A l EVIA s ha creat dins el mòdul de matrícula un apartat nou que tracta de la cita prèvia d automatrícula: Dins aquesta carpeta podem trobar dos eines:

Más detalles

La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial

La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial Concepte general: donar a cadascú segons les seves necessitats i exigir

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. Introducció El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges. A la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions, s ha installat

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

Tema 2: La població a Europa

Tema 2: La població a Europa Ceip Dr. Sobrequés En aquest tema aprendràs que : La població europea és caracteritza per: Natalitat baixa: no hi neixen gaire nens i nenes. Envelliment de la població: hi ha molta gent gran Població bàsicament

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Reaccions redox i metabolisme cel lular Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

TEMA 4 : Programació lineal

TEMA 4 : Programació lineal TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

Manual de configuració comptes de en centres educatius

Manual de configuració comptes de en centres educatius Manual de configuració comptes de correu @gva.es en centres educatius Índex 1.PASOS PREVIS...3 2.CONFIGURACIÓN DEL CORREU...3 THUNDERBIRD...3 WINDOWS LIVE MAIL...7 ALTRES CLIENTS...9 2 1. PASSOS PREVIS

Más detalles

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL 1 Crear una base de dades i ordenar Una base de dades és un conjunt d informació homogènia organitzada de forma sistemàtica. El contingut d una base de dades

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions

Más detalles

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben

Más detalles

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el

Más detalles

GENOGRAMA DEFINICIÓ El genograma identificar, relacionar i exposar, informació del sistema familiar

GENOGRAMA DEFINICIÓ El genograma identificar, relacionar i exposar, informació del sistema familiar DEFINICIÓ El genograma és la representació g r à f i c a d u n s i s t e m a f a m i l i a r multigeneracional (mínim de tres generacions) que amb símbols permet identificar, relacionar i exposar, la informació

Más detalles

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia

Más detalles

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5. CRITERIS D AVALUACIÓ MATÈRIA: Música 1r ESO PARCIALS 20% ACTITUD: L actitud s avaluarà diàriament i es tindrà en conte si l alumne parla, la puntualitat, fa deures, porta material, participa en classe

Más detalles

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7 C O N T R O L Fa referència a 2 tipus de MESURES DE CONTROL. a) En l elaboració del propi pmk. Qualitativament i quantitativa. b) En l execució del pmk en cada

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27) SOLUCONAR Unitat 8 Comencem Cada 100 g de producte d un determinat aliment conté 0,06 g de vitamina A, 0,3 g de vitamina B i 0, g de calci. Anàlogament, un altre aliment conté 0,1 g de vitamina A, 0, g

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles