Contra el desinterés cap a la ciència La història de la ciència i les relacions entre ciència, tecnologia i societat (cts): eines


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Contra el desinterés cap a la ciència La història de la ciència i les relacions entre ciència, tecnologia i societat (cts): eines"

Transcripción

1 E S P A Ñ O L E N G L I S H INICI REVISTA ANNUAL REVIEW SUBSCRIPCIONS MONOGRAFIES ACTUALITAT O2C MÈTODE TV cerca... Home ARTICLE Contra el desinterés cap a la ciència La història de la ciència i les relacions entre ciència, tecnologia i societat (cts): eines per Jordi Solbes, Manel Traver Números ( Totes les portades ) Compartir Des de finals dels anys 80 es constata un baix interès dels estudiants per l aprenentatge de les ciències, en especial, per la física i la química i, en conseqüència, un abandó del seu estudi. Matthews assenyala que als EUA es fuig de la ciència de manera dramàtica, fins el punt que, a finals dels anys 80, instituts no tenien cursos de física, no en tenien de química i no en tenien de biologia. Dunbar assenyala que al Regne Unit el nombre d estudiants de secundària que trien química s ha desplomat en un 70%, des d uns en 1989 fins a uns en 1991, i el mateix fenomen es detecta en altres països. Per tant, en disminuir la base de la piràmide, els alumnes de ciències de secundària, especialment de física i química, disminueix el vèrtex, amb la qual cosa es produeix una disminució alarmant en el nombre de professors de ciències de secundària. Així, es pot observar, per exemple, la situació al Regne Unit: de places de professors de física en secundària, a principis dels 90 només hi havia cobertes i a partir del es preveu que hi haja places per cobrir o mal cobertes. Per a resoldre el problema s ha optat per no exigir la llicenciatura als professors, sinó només la diplomatura. Problemes semblants es detecten en nombrosos països. Així, per exemple, a Holanda s ha decidit augmentar els incentius professionals i econòmics del professorat de disciplines científiques, mentre que a França només es cobreixen la meitat de les places que es trauen a oposició. En resum, falten professors de ciències de secundària, especialment de física i química, i s estima que més del 30% no estan adequadament qualificats, amb la qual cosa el peix es mossega la cua, professors poc preparats no seran capaços d interessar els alumnes per l ensenyament de les ciències. Aquesta tendència es nota també en altres països en què s han encetat reformes educatives que augmenten l optativitat. Així, en el cas espanyol, ha anat observant-se una disminució de l alumnat en les assignatures optatives de ciències en l últim curs de la secundària obligatòria, fins i tot es veu amb preocupació que la física i química no siga elegida per l alumnat que després iniciarà un batxillerat de ciències de la naturalesa. També s ha observat que el nombre d alumnes que trien aquest batxillerat s ha reduït, tot augmentant el nombre dels qui elegeixen els d humanitats i ciències socials. CAUSES DEL DESINTERÉS: L'ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES Entre les causes de desinterès, coincideixen molts autors amb formació científica (des de científics en actiu fins a historiadors o filòsofs de la ciència) a responsabilitzar el mateix ensenyament de la ciència, caracteritzat, segons ells, per: 1. El dogmatisme, diagnòstic en què coincideixen molts autors. Així, Barnes compara la preparació en la ciència amb l aprenentatge d un ofici, i adverteix que l estudiant d una ciència ha de passar llargs anys en un paper subordinat per a adquirir un nivell de competència adequat. No és un moment per a l examen del coneixement científic ni per a la reflexió sobre els seus fonaments, sinó que és el moment d assimilar el que a un li diuen i de perfeccionar tècniques de manipulació i càlcul. L ensenyament serà probablement dogmàtic i autoritari. Popper diu que al científic se li ha ensenyat malament. Se li ha ensenyat dins d un esperit dogmàtic, ha estat víctima d adoctrinament. Ha après una tècnica que pot aplicar-se sense preguntar per què, o Kuhn afirma que es tracta d una educació estreta i rígida, possiblement més que cap altra, exceptuant potser la teologia ortodoxa. Fins i tot Ziman, investigador d estat sòlid, assenyala que en els cursos de ciències una investigació realitzada vint o trenta anys abans sol presentar-se com si ja fóra incontestable i que aquest dogmatisme no sempre està justificat. 2. La separació de teoria i pràctica. S ensenya teoria de circuits però no «Falten professors de ciències de secundària, especialment de física i química, i s estima que més del 30% no estan adequadament qualificats» Alguns grups pacifistes i ecologistes jutgen que la ciència és culpable dels nous armaments nuclears, químics o biològics i dels problemes de contaminació i esgotament de recursos. «Dunbar es pregunta: És la ciència més semblant a aprendre a tocar un instrument musical, al qual cal dedicar hores d inevitable aflicció, que només anys després comencen a donar els seus dividends de plaer?» «En el nostre país, és freqüent parlar de Del crit a la paraula Fonaments biològics del llenguatge Número 39. Tardor pàgines PVP: 3.60 Categories Autores

2 circuits domèstics o, almenys, a reparar un interruptor. S ensenya biologia humana però no s educa per a la salut. Han desaparegut els temes considerats ciència aplicada o tecnologia, per exemple, acústica, fluids, elasticitat, termodinàmica, electrònica, química industrial, medicina, enginyeria agrícola, etc. 3. El formalisme, que en la física, química i biologia molecular es concreta en moltes fórmules i pocs comentaris i discussions conceptuals, sense a penes treball experimental i en biologia i geologia, en un llenguatge molt tècnic. En conseqüència, una ciència difícil, àrdua i elitista, és a dir, com un domini reservat a minories especialment dotades. Alguns físics teòrics, que són els majors usuaris i creadors de formalisme, han posat en qüestió que la ciència i el seu ensenyament es puguen reduir a aquest. Així, Boltzmann deia: Crida l atenció que les teories siguen difícils d entendre i que estiguen envoltades d un munt de fórmules (que no signifiquen res per al profà). No obstant això, aquesta no és la seua essència, ja que el vertader teòric estalvia en la mesura que es puga aquest tipus de mitjans; el que es pot dir amb paraules, es diu amb paraules. O Einstein: Cap científic pensa amb fórmules. Abans que el físic comence a calcular, ha de tenir al seu cervell el curs dels raonaments. Aquests últims, en la majoria dels casos, poden ser formulats amb paraules senzilles. Els càlculs i les fórmules vénen després. Heisenberg també es d una opinió semblant: Per a un científic la descripció en llenguatge pla és una mesura del grau de comprensió a què s ha arribat. ciència i de cultura com si de dues coses diferents es tractara i es pot presumir de culte sense posseir un coneixement suficient dels avenços científics i tecnològics de què depèn la nostra vida quotidiana» 4. La descontextualització, és a dir, una ciència aïllada de la vida quotidiana, que no té en compte les seues relacions amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, i que, en conseqüència, no promou l anàlisi de qüestions humanes urgents, en especial, les contribucions que pot realitzar la ciència en la resolució de necessitats i problemes de la humanitat com ara la superpoblació, la contaminació, l exhauriment de recursos, la fam i les malalties. 5. L ahistoricisme, que ignora els problemes que van originar les investigacions, així com l existència de grans crisis en el desenvolupament de la ciència i fins i tot de petits canvis a l interior d una teoria. Així mateix, no es mostren el caràcter hipotètic de la ciència, les limitacions de les teories, els seus problemes pendents de solució, i tampoc es presenta la ciència com una construcció col lectiva, fruit del treball de moltes persones, que competeixen i tenen controvèrsies. Resumint un poc totes aquestes característiques, Dunbar es pregunta: És la ciència més semblant a aprendre a tocar un instrument musical, al qual cal dedicar hores d inevitable aflicció, que només anys després comencen a donar els seus dividends de plaer? En altres paraules, hem d ensenyar des del principi solfeig (moltes fórmules, llenguatge molt tècnic, a penes treball experimental) o hem d ensenyar a apreciar la música? Però no són necessàries tantes manifestacions d adults. Els mateixos estudiants, segons diverses investigacions, assenyalen com els principals causants de la seua actitud desfavorable, del seu desinterès cap a la ciència i el seu aprenentatge, la presència en l ensenyament d una ciència descontextualitzada de la societat i de l entorn, poc útil i sense temes d actualitat, junt amb altres factors, com el mètode d ensenyament del professor, que qualifiquen d avorrit i poc participatiu, l escassetat de pràctiques i, especialment, la falta de confiança en l èxit quan són avaluats. Però aquestes dificultats es trobaven compensades fa pocs anys per un major prestigi i majors possibilitats de col locació, aspectes que, actualment, no són tan clars per als estudiants, d ací la importància de la imatge pública de la ciència i la tecnologia. La gent no està gens familiaritzada amb la ciència, i els escassos científics que coneixen són tots estrangers, amb l excepció de Ramón y Cajal. A les fotografies, gasòmetre (dalt) i calorímetre (baix) representats en la primera traducció al castellà del Traité élementaire de un chimie d A.L. Lavoisier (París, 1789): A.L. Lavoisier (1798). Tratado elemental de química traducido al español por D. Juan Manuel Munárriz. Madrid: Imp. Real. Biblioteca Històrica de la Universitat de València «La necessitat d ensenyar ètica i política pública en classe de ciències, per a poder educar en valors associats amb les noves finalitats de formar científics responsables i futurs ciutadans» LA IMATGE PÚBLICA DE LA CIÈNCIA

3 De l activitat científica, n apareix una visió deformada i empobrida al cinema, la televisió o els còmics; es presenta les persones que treballen en ciència com algú genial, home, blanc, que treballa individualment, o encara pitjor, com a antiherois perversos, bojos, o instruments del poder. Foto: M. Lorenzo Totes les enquestes que es fan entre el públic en general per determinar el grau de coneixement sobre qüestions científiques solen coincidir en dos fets colpidors. En primer lloc, que la resposta més abundant és no sap, no contesta i, en segon lloc, que consideren com avenços científics més importants des de 1945 el motor a reacció, el codi genètic, la televisió en color, l ordinador o els viatges espacials. El primer fet indica, evidentment, que la gent del carrer està poc informada. El segon, fa palesa la confusió entre ciència i tecnologia i que allò que més interessa de la ciència són les seues aplicacions a la vida quotidiana. També s observa que la majoria de la població considera la ciència/tecnologia com a objectiva, en avenç continu, sobre el qual a penes podem influir i que a vegades escapa del nostre control, i molt poderosa, en el sentit que afecta molt les nostres vides, tant positivament com negativament. Aquesta influència negativa fa que es detecten sentiments anticientífics en la població i, especialment, en grups minoritaris però amb gran influència en els mitjans de comunicació. Diversos autors, com Chalmers, Holton o Dunbar, mencionen entre ells els filòsofs anomenats relativistes, que sostenen que no hi ha cap forma racional d elegir entre teories rivals i que, per tant, la ciència no aporta cap veritat sobre el món; o sociòlegs del que es coneix com a programa fort, que pensen que la societat no sols influeix en els aspectes no cognitius de la ciència, per exemple, la seua organització social, sinó també en els aspectes cognitius. També mencionen els grups que sempre s han oposat a la ciència, com és el cas dels grups creacionistes o fonamentalistes. Hi ha sectors d opinió que manifesten una visió negativa de la ciència, com alguns grups antiglobalització, i que consideren els científics responsables de les noves tecnologies de la comunicació i la informàtica que l han feta possible i, en última instància, dels problemes associats a la globalització, com la desocupació estructural o la desigualtat creixent entre rics i pobres. També alguns grups pacifistes i ecologistes jutgen que la ciència és culpable dels nous armaments nuclears, químics o biològics i dels problemes de contaminació i esgotament de recursos. Finalment, certs grups feministes i ètnics consideren la ciència masclista i prooccidental. En resum, aquests grups coincideixen a considerar la ciència com una aliada del poder, és a dir, com assenyala Holton, pareix que ja s ha tornat contra la ciència la seua posició d emparar-se en el seu compromís amb la guerra freda i amb la promesa implícita d aconseguir beneficis. No obstant això, no hem d oblidar que durant segles han estat els grups progressistes de la societat els principals defensors de l empresa científica. D altra banda, en el nostre país, segons indiquen les enquestes, la gent no està gens familiaritzada amb la ciència, i els escassos científics que coneixen són tots estrangers, amb l excepció de Ramón y Cajal. Açò es pot atribuir a una actitud d escassa estima cap a la ciència al llarg de la nostra història i que es pot dir que comença en la contrareforma. Aquesta actitud es posa de manifest en els sectors més conservadors de la intel lectualitat espanyola en diferents moments de la peculiar polèmica sobre la ciència espanyola que es produeix en la Il lustració i en la segona meitat del segle XIX. Bona prova n és la frase dita per un dels ministres

4 encarregats de l educació del segle XIX: les ciències són estudis propis de les gents del nord o també el conegut exabrupte d Unamuno Que inventen ells!. Aquesta escassa apreciació sembla que subsistesca en l actualitat quan es comprova que els mitjans de comunicació transmeten persistentment des de 1995 la idea que les humanitats van sent desplaçades en l ensenyament secundari de la LOGSE per les matèries científiques i tecnològiques, afirmació que no és certa, perquè les matèries científiques tampoc no han eixit molt ben parades en el nou sistema educatiu. I, a més, planteja la relació entre humanitats i ciències com una controvèrsia, com la vella pugna entre les dues cultures. Així, en el nostre país, és freqüent parlar de ciència i de cultura com si de dues coses diferents es tractara i es pot presumir de culte sense posseir un coneixement suficient dels avenços científics i tecnològics de què depèn la nostra vida quotidiana. Té interès veure la gran diferència de criteris amb què es jutja la incultura científica respecte a altres àmbits en les notícies de premsa. Hi ha una gran preocupació per no incórrer en errors ortogràfics o de vocabulari, amb la qual, evidentment, estem d acord. Quan n apareixen, provoquen merescudes reaccions irades en els lectors. No obstant això, no hi ha la mateixa atenció (ni, per descomptat, les mateixes reaccions) quan els errors corresponen als conceptes científics. Això permet que s escriguen disbarats com, per exemple, elements químics com els òxids de nitrogen. En resum, hi ha una imatge ambivalent i poc informada en la majoria de la població i, d altra banda, hi ha minories informades i amb gran impacte en els mitjans de comunicació que, per distints motius, comparteixen una visió negativa de la ciència. Però en ambdós casos, es té una visió més negativa de les aplicacions i influència de la física i la química en la societat i el medi, que de la biologia i geologia. Respecte a les primeres, s esmenten aplicacions relacionades amb els armaments i l energia nuclear o amb la contaminació, i al contrari, respecte a les segones, es parla de la lluita contra les malalties, la conservació de l ambient o de millores en l agricultura. A més, apareix una visió deformada i empobrida al cinema, la televisió o els còmics, de l activitat científica; es presenta les persones que treballen en ciència com algú genial, home, blanc, que treballa individualment, o el que és pitjor, com a antiherois perversos, bojos, o instruments del poder. Un altre factor extern és l escassa presència de la ciència i la tecnologia en els mitjans de comunicació, sobretot si se la compara amb altres activitats socials, sempre esbiaixada de forma superficial, com acrediten els molts documentals de la naturalesa, cap a la biologia. POSSIBLES ALTERNATIVES Tot l anterior mostra una convergència bàsica en la necessitat d una alfabetització científica per a tots, tant en l educació formal (la que es produeix a les aules) com en la informal (divulgació, museus, Internet). I per tal d aconseguir-la cal que, tal com assenyala Weisskopf, en la ciència com en la música, s estime no sols el compositor sinó l artista que interpreta. En efecte, la comunitat científica sols valora les noves investigacions quan, segons Weisskopf, una presentació clara i comprensible de la ciència val més que un tros de l anomenada investigació original del tipus que es troba en moltes tesis doctorals, la qual resulta profitosa al mateix científic perquè si un no pot explicar el seu treball a una persona aliena a l assumpte, realment no l ha comprès. I afegeix que això fa necessari un esforç més sistemàtic en favor de l educació i la divulgació científiques. Però per a l efectivitat d aquestes cal anar més enllà de l habitual transmissió de coneixements científics i plantejar una veritable alfabetització científica en què cal incloure una aproximació al treball científic (amb el plantejament de problemes, l emissió d hipòtesis, la realització d experiments, l anàlisi dels resultats, etc.) i un tractament de la naturalesa de la ciència i de les relacions ciència-tecnologia-societat (CTS). Per tot això, hi ha un ampli moviment que considera que les interaccions CTS es converteixen en continguts imprescindibles per a la consecució de les noves finalitats de l educació científica, que passen necessàriament per augmentar l interès cap a la ciència. En particular, des d aquest camp de les interaccions CTS, s han proposat una sèrie d orientacions que caldria tenir en compte i que pretenen contribuir a millorar en el futur l ensenyament de les ciències. Entre altres, es poden citar: Considerar la importància de la utilització de la història de la ciència en el seu ensenyament, atès que la ciència del passat constitueix la major part dels continguts de l ensenyament secundari. Açò permet extraure d aquesta història els problemes significatius i posar l alumnat en situació d abordar-los, mostrar l existència de grans crisis en el desenvolupament de les ciències, el caràcter hipotètic i temptatiu de la ciència i les limitacions de les teories, els problemes frontera i els pendents de solució, etc. Així es presenta als alumnes l aventura de la creació científica, evitant visions dogmàtiques. També, tenir en compte l existència de nombroses relacions entre història de la ciència i les interaccions CTS, atès que es tracta de dos camps d investigació amb una àmplia zona d intersecció: la

5 història externa o social de la ciència o, en altres paraules, les relacions CTS al llarg de la història. A més, cal integrar les aportacions d ambdues línies d investigació en els materials didàctics si volem evitar una imatge deformada de la ciència i dels científics. En concret, es tracta de veure la naturalesa col lectiva i controvertida de la investigació científica, fruit del treball de moltes persones, basat alhora en el treball de moltes més, per a evitar la idea d una ciència feta bàsicament per genis, en majoria homes, que ignora les contribucions de les dones científiques. Així mateix convé presentar les contribucions a la ciència realitzades en països que no són grans potències científiques i els obstacles que s han plantejat al desenvolupament de la ciència en aquests països al llarg de la història. Plantejar i debatre els greus problemes i desafiaments que hipotequen el futur de la humanitat, als quals, segons diversos autors, l ensenyament ha prestat escassa atenció. La situació és tan greu que diferents organismes i institucions internacionals, com la Conferència de Rio en què van participar més de 120 caps d estat i organitzacions no governamentals, en l Agenda 21 es reclama una decidida acció dels educadors perquè els ciutadans i ciutadanes adquiresquen una percepció adequada dels problemes i puguen participar en la presa de decisions. Es tractaria que els estudiants comprengueren els problemes que caldrà afrontar per tal d encarar el futur, les seues causes i les mesures que es poden adoptar. En concret, la contaminació ambiental i les seues conseqüències, l esgotament de recursos, la destrucció de la diversitat biològica i cultural, el creixement desordenat de les ciutats, l hiperconsum de les societats desenvolupades, l explosió demogràfica, els desequilibris existents entre grups humans i les seues conseqüències: violència, fam, malalties, etc., i les mesures que cal prendre per tal de posar fi a tots aquests problemes i avançar cap a un desenvolupament sostenible. Prestar atenció als aspectes ètics de la ciència i la tecnologia. També hi ha crides de diverses institucions, com la BSCS (Innovative Science Education) i l AMA (American Medical Association) que plantegen la necessitat d ensenyar ètica i política pública en classe de ciències, per a poder educar en valors associats amb les noves finalitats de formar científics responsables i futurs ciutadans. Per això és necessari mostrar exemples de responsabilitat social de científics i tècnics, com ara denunciar que l ús de la ciència en la guerra posa en perill la pau entre les nacions o, fins i tot, la subsistència de l espècie humana a la Terra o les investigacions que han posat de manifest, malgrat l oposició de moltes empreses, que el DDT és perjudicial, que el tabac i altres productes són cancerígens o que els CFC destrueixen la capa d ozó. Veure com els valors són presents en les finalitats, que per a molts científics han estat i continuen essent alleujar problemes o necessitats humanes, i mostrar quan els objectius els fixen institucions que anteposen el seu benefici econòmic o la defensa nacional a aquests fins. També presentar la contribució de la ciència a una nova ètica basada en la racionalitat, l esperit crític enfront de qualsevol tipus de fonamentalisme (especialment aquells que han pretès tenir un origen científic, com el darwinisme social, l eugenèsia o el racisme) i pseudocientisme (com l astrologia, la ufologia o el creacionisme). O donar a conèixer la idea de la nau espacial Terra, que posa de manifest l origen comú i el destí solidari de la humanitat, que podria fracassar a causa de la destrucció de la nau en què viatja. I tot això sense oblidar que els valors no es transmeten només verbalment i depenen de la forma en què s ensenye, de com es comporte el professor. Finalment, cal recordar que en aquest camp es considera prioritari promoure que els alumnes realitzen avaluacions dels impactes socials i ambientals de la tecnociència per tal d afavorir-ne el control pels ciutadans. És obvi que treballar a l aula aquests aspectes no és senzill, però aquesta complexitat no ha de significar que no es faça si el que es pretén és l alfabetització científica i tecnològica, la preparació dels futurs ciutadans i ciutadanes. CONCLUSIONS Hem vist que hi ha una actitud de desinterès cap a l aprenentatge de les ciències que pot realimentar-se amb polítiques científiques i educatives basades en el principi de maximitzar la producció científica però no la seua distribució, que produeix en la majoria de la població un cert analfabetisme científic acompanyat d un gran desinterès per la ciència i la tecnologia que obstaculitza qualsevol intent de control social de la seua utilització indiscriminada. Per a això cal introduir en l educació científica (formal i informal) el tractament de les interaccions CTS, que serà de gran ajuda per a la consecució de la finalitat d una alfabetització en ciència multidimensional per a tots (fins i tot els mateixos científics). A més, ajudarà a evitar que l alumnat incórrega en el cientificisme: pensar-se que la solució a molts problemes socials relacionats amb la ciència i la tecnologia depè únicament d un major coneixement científic i de tecnologies més avançades. També evitarem així la idea de la suposada neutralitat de la ciència, considerada com un instrument. La imatge descontextualitzada, socialment neutra, que l ensenyament ha transmès de la ciència, ha contribuït al creixent desprestigi de l activitat científica i

6 tecnològica: la neutralitat pot interpretar-se lògicament com a submissió a interessos particulars, la qual cosa per a molts converteix la ciència en responsable dels perills de destrucció massiva o de la contaminació del planeta. Tot açò ha de portar a una valoració més matisada de cada una de les investigacions i avenços de la ciència i la tecnologia. I, finalment, es contribuirà a combatre la imatge pública negativa de la ciència que hem mostrat en el treball. Jordi Solbes. IES J. Rodrigo Botet, Manises. Nelo Traver. IES Sant Vicent Ferrer, Algemesí. Mètode 39, Tardor Conctacte: REVISTA About Annual Review METODART Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. Direcció: Martí Domínguez. Web ISSN Mètode. Mètode. Jardi Botànic de la UV. Tel.: / 00 C/ Quart, València. Desenvolupat per: Digital Disseny Valencia Números Sobre Mètode Normes d'edició Comitè científic Consell assessor Equip editorial Guardons NOTÍCIES ELS PERQUÈS DE MÈTODE MÚSICA I CIÈNCIA LINKS SUBSCRIPCIONS LLISTA DE CORREU

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles

Taller de creació de videojocs amb Scratch

Taller de creació de videojocs amb Scratch Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 [email protected] [email protected] 1. Descripció

Más detalles

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

Metodologia de la intervenció social

Metodologia de la intervenció social Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

CMC. Recursos per al professorat

CMC. Recursos per al professorat ÍNDEX Aula3D és el projecte educatiu més complet i global de que enriqueix i modernitza l aprenentatge complementant el material educatiu en format paper i format digital. 1 El treball científic Amb Edubook

Más detalles

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Setembre de 2008 14/04/08 Finalitat de l educació infantil En els centres educatius es contribuirà

Más detalles

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació

Más detalles

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació

Más detalles

Què és la Motxilla Bioclimàtica?

Què és la Motxilla Bioclimàtica? Què és la Motxilla Bioclimàtica? LA MOTXILLA BIOCLIMÀTICA, és un programa educatiu promogut pel Camp d Aprenentatge de Juneda, les Obagues eines educatives, l associació Lo Secanet i la Universitat de

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

Tema 1. Principis bàsics d economia

Tema 1. Principis bàsics d economia Tema 1. Principis bàsics d economia Conceptes introductoris: - Mercat: situació en la que es determina el preu d un bé o servei i la quantitat que s ha de produir - Agents que determinen el preu i la quantitat:

Más detalles

EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura

EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura Maó, dissabte 28 de novembre de 2015 Josep Antoni Fluixà Director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura Idees i qüestions prèvies

Más detalles

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Más detalles

Vides compartides: amb quina et quedes?

Vides compartides: amb quina et quedes? Material per l alumnat 3 > Cap a una orientació laboral en igualtat 61 Material per l alumnat 3 Presentació de l activitat Nivell Durada Secundària. Dues hores (aproximadament). Objectius Fomentar una

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada

Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada SENSE MORBIDITAT (SANS 33%) MORBIDITAT NO COMPLEXA (PC

Más detalles

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ HOSPITALÀRIA RESULTATS ENQUESTES EN LÍNIA HOSPITAL DOS DE MAIG Subdirecció Gerència d Atenció Ciutadana - Unitat de

Más detalles

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC Educació i descentralització Lliçons apreses Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC Øystein Johannessen Director general adjunt Ministeri noruec d Ensenyament

Más detalles

Jornada de presentació de PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES. Crp-Cervera. 15 d abril de 2009 Francesc Solans

Jornada de presentació de PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES. Crp-Cervera. 15 d abril de 2009 Francesc Solans Jornada de presentació de PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES. Crp-Cervera. 15 d abril de 2009 Francesc Solans [[email protected]] QUÈ ÉS UNA PISSARRA DIGITAL (PDI)? ORDINADOR PC o PORTÀTIL PROJECTOR. El projector

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

Dr. Juan M. Gisbert Blanquer

Dr. Juan M. Gisbert Blanquer INTEGRACIÓN DE COLORIMETRÍA Y SISTEMAS DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA DESARROLLO DE UN PROCEDIMIENTO PARA LA MEDICIÓN DEL COLOR DEL SUELO Y SU INCLUSIÓN EN UNA BASE DE DATOS ESPACIAL Autor: Directores: Ángel

Más detalles

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Cursos de formació del professorat La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera Idioma de les sessions Català. Sector educatiu dels participants Professors de català per a estrangers

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables

Más detalles

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital Escola Marià Galí i Guix Terrassa Competència en el tractament de la informació i competència digital TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ CERCAR IDENTIFICAR TRANSFORMAR COMUNICAR COMPETÈNCIA DIGITAL ELS MITJANS,

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET FULL PROFESSORAT B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET OBJECTIUS - Conèixer i utilitzar alguns dels principals cercadors d Internet. - Planificar i delimitar l objectiu de la cerca. EXPLICACIÓ I DESENVOLUPAMENT

Más detalles

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu desenvolupament personal i social. Els experiments i activitats

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida

10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida 10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida 2010-2011 Punt de partida Per tal d aprofundir en la reflexió entorn la situació i les línies de futur dels Consells es va treballar amb els

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 3 sessions Pag. web Individual/grup petit 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237 Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar Villarroel 237 [email protected] 665667268 Introducció: L expressió dramàtica tot i que a priori es pot confondre

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

La graella de les tasques domèstiques. Com es reparteixen?

La graella de les tasques domèstiques. Com es reparteixen? Material per l alumnat 2 > Cap a una orientació laboral en igualtat 36 Material per l alumnat 2 Presentació de l activitat Nivell Durada Secundària. Una hora aproximadament. Objectius Reflexionar, des

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles

Centre de Mediació. Dificultats en la convivència... Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

Centre de Mediació. Dificultats en la convivència... Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya Centre de Mediació Dificultats en la convivència... Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya tots hi guanyem De què parlem? De diàleg per facilitar

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup: PORTFOLI REFLEXIU CURS 2016-17 Pràctica Clínica Assistencial I http://www.uab.es/medicina Pràctica d introducció al sistema sanitari i a l atenció de la salut COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula

Más detalles

Família i Escola Junts X l educació

Família i Escola Junts X l educació Presentació del web Família i Escola Junts X l educació Amb la col laboració del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 15 de setembre de 2011

Más detalles

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...

Más detalles

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència

Informe sobre la matrícula de la UdL, curs Avenç de resultats. Novembre Vicerectorat de Docència Informe sobre la matrícula de la UdL, curs 2016-17. Avenç de resultats. Novembre 2016 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i, sobre tot, el bon comportament dels màsters, han contribuït decisivament

Más detalles

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida? L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

Gestió de Recursos Humans

Gestió de Recursos Humans Unitat responsable: Unitat que imparteix: Curs: Titulació: Crèdits ECTS: 2017 310 - EPSEB - Escola Politècnica Superior d'edificació de Barcelona 732 - OE - Departament d'organització d'empreses MÀSTER

Más detalles

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM, Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser

Más detalles

PRÀCTIQUES en EMPRESA

PRÀCTIQUES en EMPRESA PRÀCTIQUES en EMPRESA Grau de Física Grau d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Grau d Enginyeria Biomèdica Màsters PRÀCTIQUES EN EMPRESA NORMATIVA Les pràctiques externes són una activitat de naturalesa

Más detalles

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual. TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del claustre ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Individual/grup petit mestre/alumne 1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1.Competències

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ

LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ FACULTAT ANTONI GAUDÍ LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ La Facultat Antoni Gaudí és un centre universitari que pertany a l Ateneu Universitari Sant Pacià. A partir dels estudis de grau, màsters i postgrau, busca

Más detalles

El treball per projectes

El treball per projectes El treball per projectes Edumèdia dia Montserrat Vert Dolors Font Eulàlia lia Dòria Febrer 2008 Passos a seguir per fer un Projecte Els alumnes han d acordar d i decidir què estudien i per què. Explicitar

Más detalles

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència Serveis socioculturals i a la comunitat Característiques i necessitats de les persones en situació de CFGM.APD.M05/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament

Más detalles

Com preparar-se per a una entrevista de feina

Com preparar-se per a una entrevista de feina Com preparar-se per a una entrevista de feina Guia d orientació 5 Introducció L entrevista de feina acostuma a ser l últim obstacle que cal superar en els processos de selecció que les empreses duen a

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

La confiança de les famílies en el sistema educatiu. Presentació dels resultats de la primera edició de l edubaròmetre de famílies 11 d abril de 2018

La confiança de les famílies en el sistema educatiu. Presentació dels resultats de la primera edició de l edubaròmetre de famílies 11 d abril de 2018 La confiança de les famílies en el sistema educatiu Presentació dels resultats de la primera edició de l edubaròmetre de famílies 11 d abril de 2018 Què és Per l educació responc? Per l educació responc,

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules. 6. Voleibol Àrea: EF Bloc: HME Curs: 1r i 2n CS Nº Sessions: 11 Objectius: - Analitzar les situacions de jocs. - Aplicar les normes bàsiques. - Realitzar les diverses habilitats motrius que inclou aquest

Más detalles

Solucions individuals per al canvi climàtic

Solucions individuals per al canvi climàtic Solucions individuals per al canvi climàtic Que fa la gent per combatre el canvi climàtic? Index 1. Com ho vam fer (pàg. 1) 2. Li preocupa a la gent el canvi climàtic? (pàg. 2) 3. Les preguntes de l'enquesta

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

El currículum i el seu desplegament a l educació primària

El currículum i el seu desplegament a l educació primària El currículum i el seu desplegament a l educació primària Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Novembre de 2008 11/12/2008 Marc normatiu de referència Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig

Más detalles

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT Aspectes destacats del currículum a l ESO Un model pedagògic coherent S orienta a l adquisició de les competències bàsiques

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,

ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA, Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA

Más detalles

IES ANGELETA FERRER I SENSAT CUR

IES ANGELETA FERRER I SENSAT CUR MATÈRIA: FÍSICA 2. Curs: Segon de Batxillerat. Professor: Joan Artigas. OBJECTIUS GENERALS 1. Aconseguir una bona comprensió general qualitativa dels conceptes i dels fenòmens físics i de les lleis que

Más detalles

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú Barcelona, 18 de juny de 2013 Vilanova i la Geltrú Capital comarca Garraf 66.591 habitants Cens 2012: 837 establiments

Más detalles

Centre d Ensenyament Online (CEO)

Centre d Ensenyament Online (CEO) Centre d Ensenyament Online (CEO) Desenvolupament de tècniques noves per l educació www.mhe.es 1 Centre d Ensenyament Online (CEO): 1. Què és un Centre d Ensenyament Online (CEO)? 2. Com està estructurat

Más detalles

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT COMISSIÓ EUROPEA. 2007-2013 [email protected] [email protected] PRESSUPOST 13620 MILIONS PER ALS SET ANYS OBJECTIUS (2) Comenius: 1/20 alumnes 2007-2013 Erasmus: 3.000.000

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o

Más detalles

Curs d abordatge de les DISFUNCIONS MENSTRUALS amb tractament de fisioteràpia i teràpies complementàries. 20 hores lectives

Curs d abordatge de les DISFUNCIONS MENSTRUALS amb tractament de fisioteràpia i teràpies complementàries. 20 hores lectives Curs d abordatge de les DISFUNCIONS MENSTRUALS amb tractament de fisioteràpia i teràpies complementàries. 20 hores lectives 16 d Abril i 14 de Maig de 2016 JUSTIFICACIÓ Els canvis que la dona pateix amb

Más detalles

Enquesta Uro-Oncològica 2016

Enquesta Uro-Oncològica 2016 Enquesta Uro-Oncològica 2016 1. ANTECEDENTS Des de fa ja alguns anys, existeixen nous tractaments amb els quals tractar als pacients oncològics afectats per tumors urològics que augmenten de manera significativa

Más detalles

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l

Más detalles

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA Quaderns d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA L E C T O G R U P QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA QUADERNS PER A RESOLDRE PROBLEMES MATEMÀTICS T E X T G R U P QUADERNS D EXPRESSIÓ ESCRITA QUADERNS PER A TREBALLAR

Más detalles

Tècniques de cerca efectiva

Tècniques de cerca efectiva Bloc 2. Massa informació i poc temps Tècniques de cerca efectiva Gemma Mascaró Cristina Clotet Biblioteca de la UVic OBJECTIUS Després de completar aquesta activitat has de ser capaç de: Desenvolupar una

Más detalles

LD - Lideratge i Direcció

LD - Lideratge i Direcció Unitat responsable: Unitat que imparteix: Curs: Titulació: Crèdits ECTS: 2017 295 - EEBE - Escola d'enginyeria de Barcelona Est 732 - OE - Departament d'organització d'empreses GRAU EN ENGINYERIA ELÈCTRICA

Más detalles

INDEX. Capoeira Infantil 3 Presentació 5 Justificació 6 Objectius 7 Metodologia 9 Preus 10

INDEX. Capoeira Infantil 3 Presentació 5 Justificació 6 Objectius 7 Metodologia 9 Preus 10 1 INDEX. Capoeira Infantil 3 Presentació 5 Justificació 6 Objectius 7 Metodologia 9 Preus 10 2 CAPOEIRA INFANTIL. La capoeira, art, dansa i lluita, que ja fa més de quatre-cents anys que resisteix com

Más detalles

Donació de sang i educació per a la ciutadania PROJECTE D APRENENTATGE SERVEI

Donació de sang i educació per a la ciutadania PROJECTE D APRENENTATGE SERVEI Donació de sang i educació per a la ciutadania PROJECTE D APRENENTATGE SERVEI Constitució del grup de treball GREM Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat it t de Barcelona Proposen treballar

Más detalles

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei OPERACIÓ POESIA Centre: INS Bernat el Ferrer Població: Molins de Rei Responsable de l activitat: Montserrat Forcada i Cot Cicle / Nivell: 2n ESO Objectius Projecte del Departament de Llengua Catalana per

Más detalles

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte PRESENTACIÓ Les Maletes Didàctiques Arqueonet.net A través de les Maletes Didàctiques d Arqueonet, els alumnes

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall d Conxi Caro Fundació per a la Recerca

Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall d Conxi Caro Fundació per a la Recerca Bloc del Grup de la Informació en Ciències de la Salut (GICS) http://www.cobdc.net/gics/ Collegi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall

Más detalles

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Guia para mascotas: Web de establecimientos Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz Index 1. Introducció 2. Objectius 3. Pàgines del treball 4. Desenvolupament del

Más detalles

ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE GRADUATS I GRADUADES

ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE GRADUATS I GRADUADES ENQUESTA DE SATISFACCIÓ DE GRADUATS I GRADUADES Data: Desembre 2014 SUMARI 0. DADES D IDENTIFICACIÓ... 3 1. VALORACIÓ GLOBAL DE LA TITULACIÓ... 5 2 Enquesta de satisfacció de graduats i graduades 0. DADES

Más detalles

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote

Parla n amb algú de confiança. Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote Parla n amb algú de confiança Beneficia t dels drets que et dóna el Conveni de Lanzarote El vídeo del Consell d Europa titulat Parla n amb algú de confiança tracta essencialment els abusos sexuals comesos

Más detalles

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs

Más detalles